Anem a contar un conte!

Sembla que contar un conte és una tasca molt senzilla i que, aparentment no té complicacions, doncs això, com moltes altres coses, també ho vaig haver d’aprendre a fer.

Recordo molt bé la primera vegada que vaig explicar un conte a l’aula de “Els galls i les gallines”, de 2-3 anys. Prèviament havia presenciat algunes vegades quan la meva tutora contava un conte als infants, i la manera com era capaç de captar la seva atenció. Amb això i alguns consells que ella em va donar sobre el tema, un dia vaig contar el conte de “Els tres porquets”, el qual és senzill i conegut pet a tots i totes.

Durant l’assamblea na Jerònima aprofità per dir als infants que aquell dia jo els explicaria un conte, i els motivà amb preguntes del tipus, “vos fa ganes que na Cristina vos conti un conte avui?”, “i quin conte vos agradaria?”... Els infants respongueren molt positivament i molt entusiasmats, parlant tots a la vegada i dient molts de títols de contes, tenien preferències diferents. Finalment, vam acordar entre tots que explicaríem el conte de “Els tres porquets” i que seria després de tornar de l’esplai.

Una vegada va haver acabat l’esplai i es va haver fet la higiene vaig ser jo qui vaig dir als infants que anàvem a contar el conte (per indicació prèvia de la tutora) i que ens asseuriem tots a l’estora. Na Jerònima es va asseure amb ells a l’estora i jo en una cadira petita front d’ells. En primer lloc els vaig mostrar el conte, i vaig fer algunes preguntes com, “Sabeu quin conte és aquest?”, “I vos agrada aquest conte?”...,i després d’un parell més de preguntes vaig començar a contar-lo. Vaig intentar seguir els consells i posar en pràctica algunes de les estratègies que emprava la meva tutora, com per exemple, exagerar una mica els gestos, intentar fer canvis en el to de veu, per tal de captar la seva atenció, no allargar massa el conte, entre d’altres. Vaig finalitzar el conte amb la tan coneguda expressió “Conte contat, conte...acabat!” i els infants la digueren cridant ben fort.

Em vaig sentir molt satisfeta perquè vaig veure que els infants havien estat atents i que tan ells com jo havíem gaudit de l’activitat.

Després, gairebé tots els dies, els infants em demanaven que els expliqués un conte, evidentment, la satisfacció en moments així és màxima. 
Pel que fa a les competències treballades a través de l'explicació d'aquesta situació, que tingué lloc durant el meu període de pràctiques, penso que una de les més importants que es treballa és la de reflexionar i ponderar sobre elements que porten a una bona actuació professional, ja que, en aquest cas, he reflexionat sobre una que crec que fou una bona actuació, la de escoltar les recomanacions de la meva tutora i algunes de les estratègies a seguir abans de començar a contar el conte, per tal de que l'activitat es desenvolupàs de la millor manera possible. 
Per altra banda, una segona competència que penso que s'ha treballat és la de reflexionar sobre els meus errors i cercar maneres de millorar en la meva actuació professional, perquè he recordat com és una bona actuació professional, en aquest cas a l'hora de contar un conte, malgrat te n'adones que és la pràctica la que t'ajuda a millorar.