Reflexionem sobre algunes bones pràctiques…

En aquesta ocasió vull fer menció a tres bones practiques exposades als blogs de tres dels meus companys/-es de l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa.

En primer lloc, m’ha cridat força l’atenció la bona pràctica exposada al blog “El viatge més bonic del món” (http://evmbdm.blogspot.com.es/), la qual fa referència al “Racó del moc”. El motiu de la meva grata sorpresa és que conec aquest racó, ja que, en el centre en el qual he estat treballant posen en pràctica aquest tipus de racó. En concret fou durant la meva substitució com a tutora d’aula en una aula de 2-3 anys quan el vaig descobrir. El racó es trobava (i es troba actualment) presentat de manera molt similar a com a explicat la meva companya i de com s’aprecia a les fotografies, es fa ús d’un mirall a l’alçada dels infants i on, penjant tenen paper sempre disponible per a llevar-se el moc, a més d’una paperera per a dipositar-lo posteriorment.

Com molt bé ha comentat la meva companya, aquest és un racó que fomenta les potencialitats dels infants, fomenta que no sols es limitin a acostar-se a l’educador/-a i dir-li que li llevi els mocs, sinó que, actuen per ells mateixos, saben on acudir quan noten que alguna cosa (el moc en aquest cas) els molesta i tenen l’oportunitat de fer-ho en el moment que cada un ho considera més oportú, doncs, és un clar exemple del foment de l’autonomia de l’infant, és un clar exemple de creença en les seves capacitats i també de respecte al seu ritme, ja que, no és l’educador/-a que de sobte s’acosta a l’infant i li fa la cara neta. També penso que el fet de tenir disponible un mirall és molt interessant per a contribuir a conèixer el seu propi cos, poden observar-se, experimentar, observar al company/-a que tinguin al costat,...

En general, penso que la meva companya ha sabut exposar una molt bona pràctica.

La segona pràctica que vull comentar és la que apareix exposada al blog que duu per títol “Els aneguets lleigs” (http://elsaneguetslleigs.blogspot.com.es/), la qual fa referència a “Poder anar a beure aigua”. M’ha semblat molt interessant, ja no sols que dins l’aula es compti amb aquest “racó”, sinó també la proposta que ha fet la meva companya, que els infants tinguessin en tot moment els gots disponibles per a beure aigua quan ells mateixos ho consideressin necessari.

Conec aquesta pràctica, ja que a les aules de 2-3 anys on he estat desenvolupant el meu rol com educadora, disposàvem del “Racó de l’aigua”, on hi havia sempre una safata amb els gots de cada infant i aigua. Cal dir, però, que en aquestes ocasions els gots no han estat de vidre, sinó de plàstic, fet que em desagrada però que, que els gots siguin de vidre és cert que sembla que et limita més a poder-los tenir a l’alçada dels infants, pel simple fet de que es puguin fer mal.

En general, trobo molt interessant el comentari sobre aquesta bona pràctica, la qual constitueix un moment més del dia a dia dels infants, tan pedagògic com qualsevol altre.

I, finalment, vull fer referència a la bona pràctica que apareix exposada al blog “Estoig de mestra” (http://estoigdemestra.blogspot.com.es/). Com molt bé ha dit la meva companya, cada escola és un món i, evidentment, cada jornada escolar també. La jornada que ella exposa és una jornada marcada per l’horari, amb uns horaris marcats i estructurats. Penso que, en general, els centres educatius segueixen aquest sistema durant les hores lectives i és el que més estem acostumats a veure, almenys personalment és així, ja que, on vaig realitzar el meu període de pràctiques i on he treballat es fa d’aquesta manera, hi ha un temps per a “l’escola matinera”, un temps d’escolarització general (amb els respectius moments, “bon dia”, berenar, esplai, activitat del dia, higiene...), un temps per a dinar, un temps per al descans i un temps per a la recollida dels infants. Malgrat tot, no tots els centres es guien per la mateixa filosofia, justament avui he tingut l’oportunitat de visitar un centre on la filosofia és ben diferent, els horaris no estan marcats, per exemple, l’escola està oberta durant tot el matí per a que les famílies hi acudeixin amb els seus infants a l’hora que volen i/o que necessiten. Aquest és un exemple d’escola “diferent”, però no menys bona, ja que, penso que, totes les filosofies són igualment bones sempre i quan es respecti a l’infant en tots els aspectes.

En general, considero molt interessants les tres bones pràctiques comentades, i com aquestes n’hi ha moltes més de les quals podem aprendre i podem créixer com a professionals.

Competències treballades:

Les competències més treballades a partir d’aquesta activitat són, 1.3 Accedeix i revisa altres blogs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació i 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara, perquè la revisió de bones pràctiques de les meves companyes m’ha ajudat a ampliar la pròpia formació, bé perquè he conegut fets, experiències noves, bé perquè he pogut comparar una mateixa pràctica en centres diferents.